La impunitat de Baqueira.

L’estació d’esquí Baqueira Beret i les seves filials es caracteritzen per haver vulnerat des de sempre la legislació ambiental vigent. Tot i que la degradació del medi causada per les seves obres il·legals de captació d’aigua i d’urbanització han estat denunciades sistemàticament pels grups ecologistes i de defensa del territori, aquesta empresa sempre ha resultat afavorida per l’Administració: aconsegueix els seus objectius i és sancionada de manera ridícula: les multes imposades mai han estat a l’alçada dels beneficis obtinguts per l’empresa. Aquest article pretén posar en relleu els casos més descarats que s’han detectat els darrers anys.

 

L’aigua per a innivació artificial, un bé preuat i escàs.

 

En l’actualitat Baqueira Beret té 5 captacions legalitzades en rius i llacs alpins per a alimentar el seus 549 canons de neu artificial. Això suposa l’extracció de 52 Hm3 d’aigua a l’any en la època de menor disponibilitat d’aigua en els sistemes hídrics d’alta muntanya. Cal destacar que totes aquestes captacions es van iniciar de manera il•legal, suposant durant anys l’apropiació d’un bé comú i escàs fent-ne un us totalment privat.

 

L’estany de Clot de l’Ós

 

Aquest estany, està situat a Pla de Beret (Naut Aran), sobre uns 2300 metres. Fou represat sense cap mena de permís d’obres ni concessió d’aigües, fet que causà una alteració greu del cicle d’aquest llac d’alta muntanya i l’ecosistema de mulleres que té associat. Arran de les denúncies d’IPCENA davant de la Comissió d’Urbanisme es va imputar una sanció a Baqueira de 740.000 pts, recorreguda per considerar-la insignificant en comparació al benefici obtingut. Aquesta sanció va rebre resposta favorable als ecologistes 7 anys després, sense que a dia d’avui hi hagi una xifra concreta a pagar. L’empresa malgrat tot va obtenir la legalització d’aquesta captació l’any 2000, però les irregularitats no van acabar aquí: malgrat que el Departament de Medi Ambient va condicionar la legalització a respectar uns cabals ecològics de 40 l/s durant el període hivernal, les inspeccions realitzades aquest hivern tant per IPCENA com de manera oficial per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) van constatar que no s’acomplia. IPCENA va denunciar el cas davant de Fiscalia, quedant finalment arxivat perquè la CHE, inexplicablement, no va incloure aquestes condicions al text final de la Resolució, no resultant vinculant jurídicament per l’empesa.

 

Bombes al Llac del Rosari.

 

L’any 2002 el Jutjat de Tremp va obrir diligències penals contra Baqueira Beret per dinamitar amb una càrrega explosiva de goma-2 la capa de gel del llac del Rosari de Baciver, situat 2.300 metres d’alçada per bombar aigua de manera il•legal, operació que va perllongar entre el desembre de 2001 i el gener de 2002. La finalitat era abastir d’aigua les urbanitzacions del nucli de Vaqueira, que poden arribar a acollir unes 25.000 persones durant les vacances de Nadal. Malgrat no tenir concessió per fer-ho, l’empresa argumentà en el seu moment que tenien una “autorització il•limitada” per aprofitament de recursos concedida pel ministre de turisme franquista Manuel Fraga.

 

Les enèsimes obres il•legals: ara al riu Garona de Ruda.

 

L’octubre de 2006, en una visita de reconeixement oficial del darrer punt de captació que ha demanat l’empresa, situat en aquest riu al seu pas pel nucli de Vaqueira es va comprovar que Baqueira, sense tenir cap permís, ja havia iniciat les obres de la caseta de caseta de captació i bombeig d’aigua en zona de Domini Públic del riu Garona de Ruda. Aquest fet fou denunciat per IPCENA, i la CHE va instar l’empresa a paralitzar les obres. Al gener de 2007, però, ja estaven acabades. La CHE, malgrat ésser coneixedora d’aquests fets, els ha imposat una multa d’únicament 1500€, mentre que la legislació d’aigües permet multes de fins a 600.000€. IPCENA ha recorregut aquesta sanció al•legant mala fe, reiteració i desproporció amb els beneficis obtinguts per part de l’empresa. A pesar de la tramitació irregular, aquest març se’ls va atorgar la concessió. Cal ressaltar que Baqueira sempre actua de la mateixa manera, un cas idèntic al de Garona de Ruda ja es va produir, per exemple, en la concessió que té al Torrent de Forcall, que va ser sancionada pels mateixos motius l’any 2003 amb una quantitat de 6000€.

 

El que s’amaga sota la neu: el totxo.

 

Es de tots sabut que la indústria de l’esquí no basa els beneficis en la venda de forfaits, sinó que la que la fa lucrativa és l’especulació urbanística. Inclús els informes oficials encarregats per la Generalitat de Catalunya al Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible per al la redacció del Pla Director de les Estacions de Muntanya ho deixen ben palès: “les empreses explotadores dels dominis esquiables eixuguen les pèrdues i obtenen beneficis a través del negoci immobiliari.”. Respecte les conseqüències socioambientals d’aquest fet, citen “La dependència de l’esquí del negoci immobiliari esdevé un factor d’insostenibilitat del model turístic. La urbanització especulativa consumeix sòl (i paisatge), el qual és un bé escàs i no renovable”. Baqueira (com no) no n’és una excepció.

 

Els interessos de Baqueira al Pallars Sobirà: Sorpe

 

Les expectatives de l’empresa d’expandir el domini esquiable cap a la Vall d’Àrreu van veure’s truncats per la inclusió d’aquest paratge a la Xarxa Natura 2000 de manera definitiva el setembre de 2006, després d’una llarga lluita que va arribar fins a la Unió Europea. La seva expansió urbanística, però, continua: la Comissió d’Urbanisme de Lleida donava llum verda la mateixa tardor a la construcció de 379 apartaments a Sorpe, al terme municipal d’Alt Àneu, promoguts per Baqueira Beret S.A.

 

Abocaments al riu Garona de Ruda.

 

La filial de Baqueira Beret S.A. NEU 1500 SL ha estat denunciada reiteradament per abocar les runes dels 450 apartaments, 3 hotels i 1700 pàrkings que està construint a la Vall de Ruda directament al riu. Li han recaigut 3 expedients sancionadors que ascendeixen a 21000€, xifra que li resulta molt mes econòmica que gestionar aquests residus legalment, duent-los a un abocador.