Baqueira Beret va ser una de les 28 companyies que van aportar fons a la Fundació Trias Fargas beneficiant-se per decisions del Govern català. Per aquests motiu principal entre altres, el Govern de Pujol va autoritzar el 2002 l'ampliació de les pistes de Baqueira Beret, en aquell moment propietat de Catalana Occident, que hauria agraït el favor aportant 60.000 euros a la Trias Fargas el 2003 i afegint-hi 60.000 euros mes el 2004.
IPCENA varem lluitar entre els anys 2000 i 20005 per evitar que Baqueira Beret s’ampliés cap al Pallars destruint la vall Verge d’arreu. Finalment una queixa del moviment ecologista a la CE va prosperar anul·lant el lamentable projecte.
En aquell temps IPCENA va acusar al Govern de la Generalitat, i al seu conseller de Medi Ambient, Felip Puig (el cèlebre), de tenir-hi interessos. Ara queda demostrat i, per sort, el projecte paralitzat.
Aquests país és una autentica república bananera.
Pujol va afavorir a 28 empreses que van finançar el seu partit
Dues firmes van donar 138.000 euros i se'ls van prorrogar concessions
La controvertida fundació Trias Fargas, vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), es va demostrar en els últims anys del pujolisme com una de les vies més ràpides per aconseguir tractes favorables de Govern català. El 80% de les empreses que van aportar diners a aquesta fundació van obtenir a curt termini sucosos contractes de l'Administració autonòmica, concessions administratives o requalificacions de terrenys per exercir els seus projectes de futur. Així ho demostren les xifres que la mateixa fundació va dipositar en el registre de fundacions de la Generalitat. Entre 2002 i 2005, 34 empreses van aportar diners a la fundació Trias Fargas. D'aquestes, 28 es van veure beneficiades per decisions de Govern català entre 2002 i 2003, els últims amb Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat i Artur Mas de conseller en cap. Sense cap d'aquestes dades ni proves, l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ja va acusar CDC de finançar-se il·legalment a través de comissions sobre obra pública i empreses de serveis. Va ser el cas de el 3%, que finalment els partits catalans van decidir enterrar. Mas va negar llavors solemnement que el seu partit hagués obtingut ingressos a canvi de favors a empreses. Però la documentació del propi partit crea ombres de dubte sobre si els donatius de les empreses a la fundació de el partit eren totalment altruistes. La major part d'aquests donatius procedien de constructores d'obra pública, de laboratoris farmacèutics proveïdors de el departament de Salut o de companyies que prestaven serveis a la Generalitat.
- Concessions prorrogades. Al setembre de 2003, tres mesos abans de sortir de la Generalitat, el Govern de CiU va signar una resolució urgent per la qual ampliava per vuit anys -fins 2014- les concessions que vencien el 2006 a les dues empreses que gestionaven la Inspecció Tècnica de Vehicles. Les dues empreses eren Applus, llavors de el grup Agbar, i RVSA. Aquest any, Agbar va donar 90.000 euros i RVSA altres 48.000 a la fundació de CDC. No van repetir les donacions en anys posteriors.
- Ampliació de Baqueira. La polèmica ampliació de les pistes d'esquí de Baqueira Beret, llavors propietat de Catalana Occident, va veure finalment llum verda el 2002 després d'anys d'oposició ecologista i de la mateixa Generalitat. Al maig de 2002, el Govern de Jordi Pujol va canviar d'opinió i va autoritzar la construcció de 17 pistes en paratges gairebé verges de Pallars Sobirà. Les obres van començar el 2003. Catalana Occident va aportar aquell any 60.000 euros a la fundació de CDC i altres 60.000 en 2004.
- Compra de vehicles. Les empreses Motorsol i Autolica, dedicades a la venda de cotxes, van obtenir el 2002 un contracte per valor de dos milions d'euros, a repartir entre les seves societats, per subministrar de vehicles als Mossos d'Esquadra. Motorsol i Autolica van aportar 5.000 euros cadascuna a la fundació Trias Fargas aquell any, però no van tornar a registrar-se noves donacions en anys posteriors.
El País
