A mitjans de juliol de 2008, Baqueira-Beret va començar la tramitació de l’avantprojecte de construcció d’un embassament, que mal anomenen “llac artificial”, a la zona de l’Orri. Un projecte amb el mateix objectiu i exactament al mateix lloc ja va ser proposat pels promotors anys enrere, i fou desestimat pel seu enorme impacte ambiental.
El 20 de novembre de 2001, va sortir un anunci de Baqueira-Beret al BOP on demanaven concessió d’aigua amb un cabal de 12,85 l/s derivats del riu Garona de Ruda, per a fer neu artificial. El projecte proposava captar aigua del riu Ruda, a uns 1.450 m d’altura, la construcció d’un dipòsit de formigó a 1.670 m i, finalment, una bassa d’acumulació de 50.000 m³ de capacitat, a la cota 1.850, aigües amunt del riu Malo, que tenia una profunditat de 4 m.
Ipcena va presentar al·legacions al projecte i es va desestimar. Llavors, Baqueira-Beret va optar per dividir el projecte en diferents subprojectes i així evitar les tramitacions ambientals pertinents, per obtenir així el benefici d’una avaluació parcial del projecte. L’any passat ja va obtenir per separat el permís per a les captacions a la Garona de Ruda on, per cert, recordem que va fer totes les obres de manera il·legal.
Ara, Baqueira-Beret argumenta que ha decidit fer l’esmentada bassa a partir de les recomanacions de l’ACA. Resulta poc creïble, ja que sembla més raonable que en la redacció de l’actual avantprojecte els promotors haguessin anomenat els antecedents sobre projectes similars en la mateixa zona i ara ho amaguessin.
Aquest projecte, segons els càlculs que presenta l’empresa, pretén cobrir el dèficit hídric que Baqueira-Beret preveu segons les futures ampliacions de la zona d’innivació artificial, de manera que les captacions hivernals no s’evitarien, i passarien possiblement a ser també estivals. Això agreujaria els problemes ambientals que causa la captació d’aigua en els cursos alts d’aquests rius d’alta muntanya i la problemàtica que generen als seus fràgils ecosistemes associats. L’empresa diu que necessita un augment mínim d’uns 487.467 m³ sobre el volum de les concessions actuals, però considerem que els càlculs de Baqueira-Beret no justifiquen tal demanda i alhora la seva proposta la fa segons un escenari extraordinàriament generós, ja que preveu que els gruixos mínims de neu a les pistes haurien de ser, a la cota 1.500, de 1'85 m i a la cota 2.500, de 0'35 m.
El projecte es realitzaria en l’espai on es troben els naixements dels rius Garona i Noguera Pallaresa. En aquest últim riu hi ha una reserva natural des del 1987 per a la protecció d’espècies en perill d’extinció com la llúdriga; també inclou un PEIN i es troba dins la Xarxa Natura 2000 de la UE.
També s’ha de ressaltar la importància, tot i que ho hagin exclòs els promotors, que l’indret afectat forma part de la zona de campeig de l’Ós bru, espècie que, com la llúdriga, està considerada com a prioritària per la Directiva 92/43 CEE. Malgrat aquests atributs ambientals, el fet d’haver seccionat el projecte de captacions de la bassa d’emmagatzematge ha permès que l’empresa pugui gestionar administrativament aquesta bassa sense la necessitat de redactar un estudi d’impacte ambiental i, per tant, pot eludir el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. En tot cas ens manifestem totalment contraris a la construcció d’aquests macroembassaments al Pla de Beret pel seu greu impacte, tant en el paisatge d’una bellesa i espectacularitat única, com pel seu impacte ambiental i biològic. Considerem que les alternatives han de passar, primer, per reduir els gruixos màxims previstos de neu artificial, per gruixos mitjans, perquè amb menys neu es pot practicar l’esquí; en segon lloc, demanem a l’empresa que canviï tots els canons de neu pels de nova generació, que consumeixen menys energia i aigua, i com a última possibilitat, podria construir dipòsits d’emmagatzematge d’aigua subterranis, aprofitant indrets ja pavimentats i/o edificats, a fí de reduir al màxim l’impacte paisatgístic d’un espai tant singular i emblemàtic dels Pirineus.
