La Vall d'Arreu va ser descatalogada de la xarxa europea d'espais naturals per facilitar l'expansió de les pistes
La Comissió Europea creu que el projecte va ser aprovat sense una avaluació ambiental adequada i completa
Nou cop de la UE contra la Generalitat per no defensar la conservació de la natura. Això és el que es recull en l'expedient obert contra aquesta institució arran de l'ampliació de les pistes de Baqueira Beret, al Pirineu lleidatà, acordada pel Departament de Medi Ambient al gener de l'any 2002.
La Comissió Europea assenyala que la desprotecció de la Vall d'Àrreu, un paratge alpí d'interès europeu sacrificat en aquest projecte per ampliar les pistes d'esquí, es va fer "amb abstracció de tota consideració científica". La Comissió instrueix un expedient contra la Generalitat, convençuda que en aquest projecte hi ha hagut una vulneració de les directives sobre impacte ambiental i protecció de les aus i els hàbitats, especialment per garantir la supervivència de l'ós.
La Comissió Europea va obrir fa tres anys el procediment d'infracció contra la Generalitat per aquest assumpte. I el 13 de juliol passat va enviar una carta d'emplaçament (segona fase de procediment judicial europeu) perquè el Govern presenti els seus descàrrecs, si vol evitar la darrera fase judicial, el que pot significar una nova sentència condemnatòria del Tribunal de Luxemburg contra la Generalitat.
La carta d'emplaçament remesa a Govern català (via Afers Exteriors) és un document oficial inhabitual, ple d'acusacions i censures a la Generalitat per deixar perdre un paratge de gran valor natural, la Vall d'Àrreu, sense el qual es queda coix el catàleg europeu de llocs alpins aprovat per la UE el 2004.
La Comissió està convençuda que el Govern anterior va treure aquesta zona de gran valor natural al Pirineu de la llista provisional de la Xarxa Natura 2000 (paratges naturals europeus més interessants) en la qual estava inclosa per facilitar i propiciar l'ampliació de les pistes de Baqueira i eliminar així obstacles.
El projecte promogut per Baqueira va ser ja en el seu dia molt polèmic. El Govern va rebutjar inicialment al juny de l'any 2001 el primer pla presentat, ja que la Vall d'Àrreu estava inclosa llavors en la proposta catalana per al catàleg europeu de la Xarxa Natura 2000. Per això, per sortejar aquesta barrera, el Govern va excloure al novembre de l' 2001 aquest lloc d'aquesta llista. Al gener de l'any 2002, un nou projecte d'ampliació va ser autoritzat amb una declaració d'impacte ambiental favorable.
Com a resultat, un sòl protegit es convertia en urbanitzable, segons la queixa presentada pels ecologistes (Adena i Depana).
La comunitat científica va denunciar que el pla aprovat destruiria una àrea de gran riquesa natural, un dels últims racons verges de Pirineu, que serveix d'hàbitat per a espècies amenaçades com l'ós bru, el trencalòs, el gall fer i altres aus d'interès.
Medi Ambient es va defensar el 2002 argumentant que la Vall d'Àrreu només estava inclosa en la llista preliminar per a la Xarxa Natura 2000 i que el catàleg europeu definitiu encara no estava aprovat per la UE. Ha afegit que aquesta vall va ser retirat després d'una nova valoració i una "millor informació científica sobre els hàbitats d'interès comunitari". Però tot això no convenç a les autoritats comunitàries. La Comissió argumenta que la vall d'Àrreu està en la llista europea de la Xarxa Natura 2000, i subratlla l'enorme valor ecològic, mediambiental i ornitològic de "aquest gran vall glacial pràcticament verge".
La Comissió accepta que els estats tenen marge per proposar els espais europeus per protegir, però no accepta aquesta premissa en els casos en què, com aquest, un "lloc proposat ha estat retirat, amb abstracció de tota consideració científica per a la realització de determinades infraestructures ".
A més, atès que inicialment, aquest havia estat proposat per integrar la Xarxa Natura 2000, les autoritats-dades, "com a obligació mínima, haurien d'haver adoptat mesures apropiades per protegir l'interès ecològic que aquest lloc té a escala nacional".
La resolució comunitària afegeix que Catalunya ha d'incloure més espais per protegir (prats, torberes, boscos de vern i freixe), i destaca que el catàleg alpí de la Xarxa Natura 2000, aprovat per la UE el 2004, està incomplet sense els hàbitats i espècies presents en aquesta zona.
La carta d'emplaçament també diu que l'avaluació d'impacte ambiental realitzada "no ha estat completa", que no han estat tinguts en compte tots els valors naturals existents a la zona i que "el públic no ha estat informat correctament" del ràpid procés de ampliació dut a terme.
Especialment crítica es mostra la Comissió Europea davant el fet que la pèrdua d'aquesta vall pot afectar l'ós pirinenc, una espècie que comença a recuperar-se en aquesta zona dels Pirineus després de la seva reintroducció. La destrucció d'un lloc de reproducció o d'una zona de descans de l'ós pot constituir una violació de les directives europees d'hàbitats, diu la carta, que signa el comissari de Medi Ambient, Stavros Dimas.
La Vanguardia
